Amb el cap alçat

A Chicago, com a la majoria de grans ciutats nordamericanes, et fas un fart de mirar cap al cel, de fet cap als gratacels. I és que la rotunda verticalitat de les construccions no deixa ni un segon de tranquil·litat per a les cervicals. Intentar seguir una guia d'arquitectura és esgotador. Sort que en Ricard Bofill (pare, és clar) ho va fer molt bé i ens fa aturar en un desconcertant edifici de columnes i marbres blancs malinspirat en estil neoclàssic: un break de malgust, però una pausa definitivament. Uff, ens queda Picasso. Aquell senyor que, a més de ser un dels genis del segle XX, maltractava la seva dona, recorda la conductora de l'autobús amb una sospitosa semblança a la Woopie Goldberg.