Public (Chicago) Cultural Center

Plou i ens refugiem al Chicago Cultural Center. Ben col·locat al costat del Millenium Park, en una zona molt cèntrica de la ciutat, és perfecte per passar un matí o una tarda tranquil, refrigerat (un pèl massa)... i gratis. Just en una de les entrades principals d'aquest equipament públic -públic de debò- hi ha una oficina d'informació turística i, al hall, un cafè on serveixen expressos (single or double shot / curt o llarg, s'entén) boníssims i orgànics com tota la resta de begudes i menjars. "One cafe au lait, please" "Which kind of milk do you want?" Quina llet vull? Doncs, ja que hi som, que sigui de soja. Això si que ho paguem, però tant si consumim com si no el centre té connexió a Internet i una sala immensa amb moqueta i un munt de gent esperant que deixi de ploure o baixi la calor. Ara mateix: una familia de turistes americans fent-se fotos i massatges improvisats per fer passar el cansament, un senyor gran de cabells blancs i ben vestit llegint la premsa, un grup d'encorbatats fent una reunió de negocis, set o vuit joves treballadors del centre berenant i fent repàs de la jornada i una madam sense sostre amb un monyo canós i gairebé esculpit que ja fa dies que sembla que llegeix la mateixa pàgina del diari d'abans d'ahir. Ella també busca refugi lluny del carrer. El hall és només una possibilitat; encara tens algunes sales d'exposicions que van de punta a punta de la planta baixa de l'edifici. Aquí, asseguts, no som només turistes, sinó una de les peces del mosaic que un dia com avui ofereix la ciutat de Chicago.