Land of the brave

Em rento les mans en el lavabo del cinema on hem disfrutat amb l'excel·lent 'Broken Flowers', de Jim Jarmush, i s'incorpora al meu costat un subjecte d'uns cinquanta anys. Vesteix a l'americana, és a dir, amb roba còmoda, una talla per sobre els nostres estàndards, i amb un gust capritxós en l'elecció de colors. Forma part de la sofisticada mescla de 'sanfraciscoans' que hem trobat a l'Embarcadero, un cinema especialitzat en pel·lícules independents, al Financial District. L'observo discretament i veig com, després d'eixugar-se, es mira el mirall i contrau la cara tot conjurant un gest de ferocitat sorprenent. És un tic? Una superstició? Un ritual secret i personal de lluita, previ a una cita d'amor? Sigui com sigui, em ve al cap un dels consells que el servei Nacional de Parcs dels EUA dóna als seus visitants en el cas que es trobin amb una bèstia salvatge: gesticuleu amb força, crideu, llenceu pedres per espantar-la i si això no funciona... lluiteu! Un consell del tot impensable, des de la nostra perspectiva, però que aquí sembla tenir tot el sentit. 'Land of the brave' (terra de valents), diu l'himne dels Estats Units.