Ossos a Yosemite

Segon dia a Yosemite. Després d’una excursió acalorada amb banyet regenerador al riu gelat ens espera una tenda-cabana senzilla però equipada al mig del parc per passar la nit. Tot és ple de senyals que adverteixen amb lletra grossa de la proximitat dels ossos. El menjar ha d’estar ben guardat en uns armaris metàl·lics amb tancament de seguretat I abans d’assignar-nos lloc ens fan signar un paper que ens compromet a seguir totes les recomanacions I obligacions per evitar que ens trobem un d’aquests animals fascinants (almenys, per nosaltres) dins del cotxe tot empassant-se un pot de xampú. Tot està ben documentat amb fotografies ben explícites I alguns reportatges de televisió. Nosaltres fem cas a tot. Abans de sopar, mentre els nostres veïns americans encenen fogueres per cuinar o simplement pel gust de tenir-les enceses, ens acostem al riu que hi ha a 2 minuts de la nostra tenda. S’està fent fosc, l’aigua està gelada, però ens hi tornem a posar. Ja som fora I a l’altra banda del riu apareixen una ossa seguida de dos petits cadells. Som els primers a veure’ls. I per sort tenim la càmera a ma. De seguida, comencen a aparèixer com d’entre les pedres tot de nens envalentonats per l’aparició dels ossos. Els animals creuen el riu i es tornen a endinsar al bosc. Mentre encara no hem pogut tancar la boca una senyora ens diu: són molt perillosos, la mare intentarà protegir els seus cadells I pot arribar a matar. Mira que són exagerats… o potser no tant?