Patriotisme
El pacte que va fer néixer aquest país és recent (i reeixit). Aquesta proximitat manté la flama d'una ingenuïtat captivadora. El patriotisme nordamericà és per això mateix un sentiment difícil d'entendre per un europeu. Aquestes banderes que trobem i retrobem (un cop i un altre) en cases, cotxes, samarretes, focs artificials, estels, galetes, pastissos... són impensables al nostre país, perquè responen a un sentiment sincer, popular. Il·luminat encara per la força dels pioners, té una humanitat captivadora, però també una terrible capacitat destructora, capaç de produir resultats deplorables. Per cert, ben lluny d'aquest (reivindicable) pacte que va fer néixer aquest país.
posted by [laura i oriol] @ 7/30/2005 06:19:00 a. m.
3 comments
] Aquest bloc resumeix el viatge pel continent americà que vam començar un 20 de juliol a Chicago i que, 4 mesos i una setmana després, ens va deixar a Buenos Aires, Argentina. Entremig --i, naturalment, deixant-nos alguna coseta--, Wisconsin, Indiana, Nevada, Arizona, Califòrnia; Mèxic DF, Oaxaca, Chiapas, Yucatán; Tikal i Antigua a Guatemala; el volcà Arenal i el Carib a Costa Rica; Bocas del Toro a Panamà; i Iguazú, Salta, Mendoza, Bariloche, Puerto Madryn, El Calafate i, per últim, i suposem que ben simbòlicament, Ushuaia, la ciutat més austral del món, a tocar de l'Antàrtida, a Argentina. 
3 Comments:
hola nois,tot bé??? lo de les banderes...
crec sincerament que lo del patriotisme no dóna per tant,es una costum i prou, com la dels suïssos, que també van plens de banderetes a tot arreu, i tots els nòrdics... fins i tot els anglesos.
Mira, aqui ens ha donat pel toro d'Osborne o pel ruc català
parlan de rucs...que soc la Núria,(tu tia, Laura)y no he puesto mi nombre.
a mis años lo de la informática,ya se sabe.....al final tendré que hacer un "cursillo".
per cert...que dice tu prima,que si, que lo del culto a la bandera va en serio...vale...pos ya está,
Hallo, com va aixo? Lo de les banderes fins a la sopa és molt tipic de països nòrdics. A Noruega era una constant, i si preguntaves si es sentien nacionalistes deien que no, que només es sentien noruecs, això si, molt orgullosos de ser-ho. Un nacionalisme reconegut deixa de ser anomenat nacionalisme, com a EspaÑa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home