Cementiris a Wisconsin

Són cementiris sense tàpia, com sembla que no poden ser els cementiris. Te'ls trobes mentre passeges, o del cotxe estant, a tocar d'un main street, ben al costat de cases plenes de vida. Podríem dir, per tant, que són elocuent lliçó que ens convida a contemplar amb valentia -sense amagar-la ni negar-la- el nostre ràpid trànsit per aquesta vida. Entre una gespa diligentment cuidada, d'un verd confiat, les làpides heterogenies sobresurten del terra mateix. Un paisatge desigual, però evocador, que convida a la mirada, al passeig, a la reflexió. Banderes americanes arreu, com sempre; flors fresques, figuretes diverses, missatges plens d'amor, fragments de cançons... i un sentit de la religió que, sense buscar tres peus al gat, aquesta tarda se'ns mostra profund, viu, ben allunyat del nostre cinisme.