Recordant Ani Difranco
La nostra última nit a Chicago la dormim en un motel que podria ser qualsevol hotel (com el coffeeshop de la cançó de l'Ani Difranco), situat al carrer 76 i envoltat de Subways, Dunkin' Dougnuts, Mac Donald's, Pizza Huts i altres porqueries. L'endemà ens dirigim a l'aeroport, tenint cura de no passar-nos els números de les avingudes i els carrers, que també podrien ser 'qualsevol carrer'. Al Midway, agafem un avió que ens porta a un immens 'hub' de comunicacions, al desert de Colorado, a unes milles de Denver. Hi retrobem un paisatge poc sorprenent, és un paisatge que trobem a cada ciutat americana: de nou, un enfilall esgotador de subways, Mac Donald's, Pizza huts, que alleugereixen l'espera als viatgers. Finalment, i després de canviar les busques del rellotge dues vegades, arribem a las Vegas. Des de la finestra de l'habitació veiem una Piràmide d'Egipte, l'Empire State, la Torre Eiffel, el casino de Montecarlo, un palau de les Mil-i-una nits, i el recargolament infantil d'un castell mediaval, que és, de fet, el lloc on ens allotjem. Tanmateix, aquesta ciutat és com cap altra... tot i que aspira a ser moltes ciutats.
posted by [laura i oriol] @ 8/03/2005 05:47:00 a. m.
7 comments
] Aquest bloc resumeix el viatge pel continent americà que vam començar un 20 de juliol a Chicago i que, 4 mesos i una setmana després, ens va deixar a Buenos Aires, Argentina. Entremig --i, naturalment, deixant-nos alguna coseta--, Wisconsin, Indiana, Nevada, Arizona, Califòrnia; Mèxic DF, Oaxaca, Chiapas, Yucatán; Tikal i Antigua a Guatemala; el volcà Arenal i el Carib a Costa Rica; Bocas del Toro a Panamà; i Iguazú, Salta, Mendoza, Bariloche, Puerto Madryn, El Calafate i, per últim, i suposem que ben simbòlicament, Ushuaia, la ciutat més austral del món, a tocar de l'Antàrtida, a Argentina. 
7 Comments:
Et faig la llum: si, si...tots els americans van sempre fent el ridícul amb pantalons curts i xancletes i tots són uns cutres. Tots, sense excepcions. Que observador que ets!. Va home, va!. Quants americans coneixes?. No generalitzis que mai és bo. Em sembla que et confons amb alguns (i dic alguns) alemanys i altres europeos, als americans els hi tiren més les bambes i els mitjons blancs, naturalment, no a tots...
Per cert, referent a Las Vegas, hortera si, i molt, però cutre? (et recordo la deficició de cutre: adj. col. Pobre, sucio o de baja calidad). Si alguna cosa hi ha a Las Vegas són calers de sobres. Per cert, conec molts americans que pensen que Las Vegas és una horterada, igual que també conec catalans que els hi ha agradat molt. A tot arreu hi ha gustos per tot. A tot arreu hi trobaras ciutats i individus cutres, horteras i ridículs, també aquí. No generalitzem i no posem etiquetes.
Las Vegas was built by Italians. Aren't they in Europe?
las vegas....es eso...el decorado y la puesta en escena mas grande que te puedas imaginar,ortera,si,mucho,sobre todo cuando lo ves en conjunto,si vas separando edificios e interiores,ves que tambien hay diseño a patadas y por cierto muy copiado en infinidad de sitios que se ponen aqui de moda.pero de tan tan ortera,yo la encontré chulisima y no me importaria volver,me lo pase en grande ,desde los casinos al museo de la coca-cola,me sobrepaso,hay que verlo,
perdón,no queria enviarlo anónimo,soy la Núria,
no se puede escribir con prisas,perdon por las faltas de ortografia,hortera sé como se escribe,pero.....que hi farem!!!!
Quina importància té, estimats Laura i Oriol, si Las Vegas és cutre o no. El que compta és que és el lloc que heu escollit per consumar la vostra relació i fer el pas... Visca els nuvis!! (Volem pensar que l'sms d'ahir a la nit no va ser fruit d'un acte irreflexiu, sinó una cosa moooolt meditada). Si cal i ens ho demaneu, nosaltres volem des del Brasil per fer-vos de testimonis. Ens faria tanta il·lusió!!!
By the way, nosaltres arribem el dia 13 a Rio de Janeiro i calculem que cap al 18 volarem a l'Amazones. Què tal si planegem una trobada a la selva? No acceptem un no!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home