La cella aixecada

Coincidim amb una parella d'anglesos, que regentaven un petit bar a Barcelona, i que viatgen des de fa uns mesos per sudamèrica amb estil impecable, i sense perdre el pols de les últimes modes. Els acompanya una argentina, actualment veïna de Barcelona. Són un grup observat. La seva sofisticació contrasta amb les cares suades i la roba arrugada de la resta de viatgers. Ens presentem com a catalans, és clar, amb un somriure i amb ganes de recordar paisatges i persones. Però ben aviat descobrim que som, per a ells, el perfecte exemple d'alguna cosa que els fa nosa. Tan tossuts amb les nostres coses, tan radicals amb la nostra llengua, tan poc simpàtics, tan tancats i rudes. Els encanta, Barcelona, escoltem que diuen a una parella d'alemanys. I sospitem, tot de sobte, que encara els encantaria més, Barcelona, sense aquests catalans tan 'provincians'. És com si els espatllessim la fotografia.