Missioners del segle XXI

Avui ens allunyem d’Antigua, tant i com ens ho permeten les carreteres, que no és gaire. Visitem una petita plantació de cafè i una altra de nous de macadàmia. Ens reben, en cadascuna d’elles, dos senyors californians. Primer el doctor Albert G.Thompson, un catedràtic de pedagogia retirat que ha convertit la seva jubilació en una petita plantació productora de cafè orgànic. La “Finca de los Nietos” és un projecte vital, un petit paradís sense fronteres administratives que ha permès al matrimoni construir una caseta d’estil colionial sense cap limitació: “aquí et sents lliure”, ens diu paradògicament aquest ciutat nordamericà “exiliat”. Alguns dels beneficis obtinguts per les visites turístiques van a parar a projectes per a infants i dones indígenes i en Thompson espera que els seus nets –en té 8- puguin heretar algun dia aquest petit jardí en el paradís guatemaltec. Les macadàmies, una altra història. Un exbomber –i no sabem quantes coses més- regenta aquesta plantació presentada com a ‘totalment orgància’ d’arbres d’anous de macadàmia. Una espècies originària d’Austràlia i amb una forta implantació al Hawaii i avui dia, gràcies al “gringo” amfitrió casat amb una guatemalteca i instal·lat aquí ja fa 25 anys, ja una espècie pròspera a Guatemala. De les anous, a més de vendre-les, en fan cremes miraculoses–ens insisteix que Lancome ha intentat comprar les receptes- que venen als turistes i als Estats Units. A més, ens parla d’un projecte de donació de 200.000 arbres de macadàmia a camperols indígenes de la zona, Don Lorenzo, com s’hi refereix una de les treballadores de la finca, és nascut a San Francisco i aquest sí, s’autoproclama exiliat de “gringolandia”. Del que ens diu, de moment, ens creiem el que hem vist. Marxem amb la sensació d’haver visitat un missioner del segle XXI. Ens preguntem quins seran els fruits a llarg plaç d’aquesta missió “salvadora”, de nou en territori llatinoamericà.