La costa venuda

No ens atrevim a acostar-nos a Cancún, ja en tenim prou amb el turisme "europeu" de Playa del Carmen. Aquí, encara hi ha algun trosset petit de platja sense edificar, i els vilatans del poble i els turistes que no hi arribem amb un braçalet de "tot inclòs" encara podem acostar-nos fins a la sorra i fer un passeig trepitjant les aigües turquesa sense demanar permís al vigilant de l'hotel. L'amo del bulliciós youth hostel on hem passat la nit ens diu que la corrupció és l'explicació de tot. "Aquí, els hotelers lluitem perquè això no es converteixi en Cancún". "Que se'n vagin a construir a la selva, allà on sigui, però lluny", apunta amb una argumentació --no cal dir-ho-- certament inquietant. Quan, nosaltres europeus, li confessem la nostra preocupació --"ho estan destruint tot!"-- ell ens replica amb un somriure sorneguer: "No es preocupin tant del que ens passa aquí que vostès ja no tenen un pam de platja verge". La conversa acaba aquí. Ens hem guardat un "ja té rao, ja" i tampoc li confessem que sí, alguns dels hotelers més invisasius de la zona són precisament catalans.

] Aquest bloc resumeix el viatge pel continent americà que vam començar un 20 de juliol a Chicago i que, 4 mesos i una setmana després, ens va deixar a Buenos Aires, Argentina. Entremig --i, naturalment, deixant-nos alguna coseta--, Wisconsin, Indiana, Nevada, Arizona, Califòrnia; Mèxic DF, Oaxaca, Chiapas, Yucatán; Tikal i Antigua a Guatemala; el volcà Arenal i el Carib a Costa Rica; Bocas del Toro a Panamà; i Iguazú, Salta, Mendoza, Bariloche, Puerto Madryn, El Calafate i, per últim, i suposem que ben simbòlicament, Ushuaia, la ciutat més austral del món, a tocar de l'Antàrtida, a Argentina.


0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home