Emy, estrella oaxaqueña

Ens passegem pels carrers d'Oaxaca despres de deixar el sorollós, contaminat però no per això menys interessant Mèxic DF. Ens deixem temps per estar tranquils, vagarejar, prendre un cafe, llegir i assaborir els colors i les olors d'aquesta ciutat. En una d'aquestes caminades pel centre, l'Uri s'atura a fer una foto del numero 800 del carrer que duu el nom del pintor Rufino Tamayo. No l'hem vist, però algú ens observava des de la reixa estant. Es presenta: és una senyora d'una setantena d'anys, d'ulls vius i poc dòcils. 'Mi nombre es Emy', ens diu. S'ofereix a explicar-nos els misteris de la curiosa decoració del numero: dins dels zeros hi ha cares pintades i el vuit duu un peculiar serrell. I es que estem davant d'un dels mítics salons de bellesa d'Oaxaca. Mític perque ja compleix els 50 anys, pero sobretot per l'Emy (nom "artistic" de l'Emiliana). Ens explica que fa teatre des dels 8 anys, i també fotonoveles, televisió... "Que me quiten lo bailado" ens diu. Ens ensenya una foto d'un dels altars més fotografiats el Dia de Tot Sants (el celebrat Dia de los Muertos a Mèxic). Li fem una foto i després de fer-nos-la repetir perque, diu, ha quedat borrosa, ens fa prometre que li enviarem una copia. Es queda amb una única prova de la nostra promesa: un paper on diu Laura i Oriol, Badalona, Barcelona.