dissabte, de setembre 03, 2005

La ciutat incomprensible


'You can travel for miles and never leave LA' (Pots viatjar durant hores i no sortir mai de Los Angeles), cantava fa uns anys la Michelle Shocked a Come a long way, una de les seves millors cançons. Los Angeles és una metròpoli enorme, que es difumina en un terreny vastíssim ocupat abans per un desert, ara, sembla, ja oblidat del tot. Un urbanisme amb una qualitat molt més irregular que el que trobem en les ciutats de l'est del país amaga un dinamisme incandescent, que batega en desenes de barris plens de sorolls i olors. LA no és una ciutat fàcil, però, no obstant, acaba seduint-nos, amb una peculiar varietat de paisatges: l'ofensiva riquesa de les mansions de Bel Air o les boutiques de Rodeo Drive; l'explosió especiada de Mèxic al carrer Broadway o a East LA; les línies suggerents del Getty Center, dalt als turons, absent a tot; l'aire tranquil de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) el cap de setmana del Labour Day; les concorregudes platges de Venice, amb surfistes àvids de velocitat; les excentricitats de Hollywood Boulevard on es concentren els turistes que costa veure en altres llocs de la ciutat; el gens turístic barri japonès amb l'inquietant record dels encara ben recents camps de concentració per a japonesos a Califòrnia en el tram final de la II Guerra Mundial; les gegantines instal·lacions de la Warner a Burbank; la serena bellesa de la catedral de Nuestra Señora de Los Angeles, ideada per Rafael Moneo; el creuament d'autopistes dins la malla urbana; la mediàtica però encara espectacular arquitectura de Frank Ghery al Walt Disney Auditorium; la desesperança incrustada dels veïnats negres --on a South West va esclatar la revolta pels fets de Rodney King, saldada amb més de cinquanta morts-- o aquest barri transversal que a les ciutats americanes --i cada cop més, també a les europees--, queda conformat per invisible multitud de persones sense llar. Tot això és LA, una metròpoli enorme, que no sabem descodificar --i així, malgrat el seu dinamisme i capacitat d'atracció, se'ns revela incomprensible--, perquè no podem distingir-hi allò que fa una ciutat als nostres ulls: això és, la possibilitat, excercida diàriament, de descobrir i redescobrir els secrets rera el ciment tot fent una bona passejada. Ep, sense cotxe!

1 Comments:

At dimarts, de setembre 06, 2005, Blogger Jordi Ventura Padró said...

Cançons d'Ani DiFranco, Alejandro Escovedo, Michelle Shocked (sí, de les millors cançons de la Shel)... Per quan el CD amb la banda sonora del viatge? Els qui han escrit comentaris al blog tindran descompte?

Sobre LA... sí a tot.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home