“Carrr wiz bezrrum insaiddd”

Mentre passem vint dies a San Francisco aprofito per fer unes classes d’anglès. Dues setmanes superintensives, que si més no em serviran per consolidar les millores que estic començant a notar en el temps que soc aquí. Després de provar amb una temptadora oferta de “free english classes” i compartir classe amb un petit grupet de senyors i senyores russos que es pensaven que un “personal trainer” (un entrenador personal) era un “carrr wiz bezrrum insaiddd” (vaja, que ho confonien amb una autocaravana), vaig decidir invertir uns pocs dolars en una cosa més profitosa. I estic prou contenta. La professora té una capacitat al·lucinant de motivació i tothom hi posa moltes ganes. Hi ha estudiants asiatics, però també d’altres joves establerts al país o amb ganes de quedar-s'hi. El més interessant són les converses que de cop ens apropen i de sobte ens col·loquen a milers de milles o quilòmetres de distància. Us ho imagineu? Una catalana, una ucraniana, algunes japoneses i xinesos, dos brasilers, una noia d’Alemanya i una altra del Perú que sembla que vingui de Miami (diria que te algunes coses operades) parlant d'intel.ligencia emocional! El meu company de treball en grup és en Takahiro, un noi japonès que es dedica a la informàtica i que, com no podia ser d’una altra manera, el segon dia ja em va preguntar si jo acostumo a fer la “siesta”. (pendent de revisio d'accents)