Olivetti, 1967

Aquest disseny de l’italià Ettore Sottsass per a la casa Olivetti destaca en l’apartat dedicat al disseny industrial del Museu d’Art Contemporani de San Francisco, el flamant SFMOMA. Es dóna el cas que va ser la primera màquina d’escriure que vaig veure a casa, amb la qual vaig aprendre mecanografia i vaig escriure els primers treballs d’escola, abans que un digne ordinador IBM el substituís quan feia segon de BUP. Sigui com sigui, el retrobament em fa pensar en la facilitat -gens casual- amb la qual els nordamericans combinen el gran art de Renoir o de Hooper amb les aportacions quasi anònimes dels dissenyadors, enginyers o artesans. Ho hem vist al MOMA de Nova York, a l’Art Institute of Chicago i ara a SF; on trobem galeries específiques dedicades a mostrar mobles, llums o telèfons... que expliquen, a la seva manera, un moment en un país, talment com ho pot fer un quadre. La fascinació per la novetat, la cerca audaç de l’invent, la innocent mirada davant l’avenç científic caracteritzen aquest país i els seus habitants, i també els seus museus. La gent del pop art en va fer una lectura ben divertida. No és la sopa Campbell distorsionada per Warhol el lúcid recordatori que tot pot ser art, fins i tot una etiqueta comercial? Aquesta màquina d’escriure i la seva caixa protectora, d’un entusiasta vermell, no necessiten de la interpretació de cap artista. Té sentit en si mateixa i m’emociona tant com els Miró o els Picasso fruits uns pocs minuts abans.