Músics sense xarxa

Alejandro Escovedo està preparant un nou disc, produït per John Cale (co-líder de la Velvet Underground, juntament amb Lou Reed), però al 12 Galaxies, club de songwriters (cantautors) ubicat en l'efervescent cor del barri de Mission, l'intèrpret texà (escollit com a músic més significatiu dels noranta per la prestigiosa revista No Depression) va voler donar les gràcies al públic i als artistes pel suport rebut durant la greu malaltia que el va tenir apartat dels escenaris els últims dos anys. Aquesta és la primera gira que Escovedo fa després de caure malalt. Amb una llarga i elogiada carrera a les espatlles, que arrela en l'escena punk de Los Angeles i acaba com a sàvia icona de la roots music nordamericana, Escovedo va viure el que molts músics --bé, i molts treballadors-- pateixen quan no poden treballar i no tenen una assegurança mèdica que els cobreixi les espatlles. La seva història no és gaire diferent de la de Victòria Williams -que va fundar, ara farà deu anys, el moviment Sweet Relief, precisament per ajudar músics malalts-, però tampoc de la de centenars de músics menys coneguts que, als EUA, el país de la música en directe, es queden a un pas de la pobresa quan es queden sense la feina. Ho hem vist a San Francisco en almenys dues botigues de discos: cartells desesperats que adverteixen la parròquia de l'accident del guitarrista d'una banda de l'àrea i demanen aportacions, per petites que siguin, per pagar el tractament.