Detectors de bombes

Un dibuix esquemàtic de dos ulls i un missatge rotund, de sinistra poesia: detectors de bombes. Aquest és el cartell de la campanya que el Bart, la companyia de trens de la bay area, a Califòrnia, ha encetat fa només unes setmanes, no sense una certa --i ben comprensible!-- polèmica. Hem trobat missatges similars a la resta de transport públic de SF i també a Chicago, on uns cartells menys inquietants et diuen ’si veus alguna cosa, digues alguna cosa’. Hi ha una sensibilització lògica pels fets de Madrid, i més recentment, de Londres (on tenen en marxa una campanya molt similar). Aquests cartells ens conviden gens dissimuladament a fer de policies, a espiar i a observar comportaments estranys --per cert, què és un comportament estrany?--, tot pensant a tota hora en aquells que posen els artefactes, els quals, tota vegada, semblen haver-se fet amos de la nostra mirada. No sé si aquesta és l’autèntica victòria dels senyors que fan explosionar avions, trens i autobusos.

] Aquest bloc resumeix el viatge pel continent americà que vam començar un 20 de juliol a Chicago i que, 4 mesos i una setmana després, ens va deixar a Buenos Aires, Argentina. Entremig --i, naturalment, deixant-nos alguna coseta--, Wisconsin, Indiana, Nevada, Arizona, Califòrnia; Mèxic DF, Oaxaca, Chiapas, Yucatán; Tikal i Antigua a Guatemala; el volcà Arenal i el Carib a Costa Rica; Bocas del Toro a Panamà; i Iguazú, Salta, Mendoza, Bariloche, Puerto Madryn, El Calafate i, per últim, i suposem que ben simbòlicament, Ushuaia, la ciutat més austral del món, a tocar de l'Antàrtida, a Argentina.


0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home