Ciutadans sense fils

San Francisco no pot confiar en el seu pes demogràfic --700.000 habitants en 120 quilòmetres quadrats-- per mantenir el seu intocable estatus de ciutat pionera. Frisco es manté, encara avui, com una mena de miracle, gràcies a la singular inventiva d'una orgullosa estirp del 'nosaltres podem'. La ciutat ha renascut de diversos terratrèmols, i ha sabut mantenir la flama, sinó amb valentia, si amb una certa dignitat, dels guanys de les revoltes dels seixanta. Fa uns pocs anys, va viure meravellada la sideral pujada de les dot.com, però va saber-ne pair fracàs. Disposa de dues universitats de gran prestigi, les antagòniques –o potser no tant- Berkeley i Stanford, i té una massa crítica molt activa, que es reuneix, lluny de les penoses concessions per als turistes del Fisherman's Wharf, en els centenars de petits cafès de barris tan sincers com Mission, Hayes Valley, Richmond o el Castro. A hores d'ara, el seu alcalde guanya projecció: Gavin Newsom sona com el candidat demòcrata que ha de derrotar Arnold Swarzenaguer, juntament amb un llistat de noms on destaquen (that's enterteinment, folks!) Steve Jobs (ànima d'Apple) i Robin Williams. Un dels últims projectes apuntats per Newman és l'activació d'una gran xarxa d'internet sense fils a tota la ciutat que podria gestionar una mena d'organisme públic. La xarxa de wifi és accessible avui a totes les biblioteques i centres culturals de la ciutat i en la major part de cafès (en alguns mitjançant subscripció als serveis d'una gran operadora) en d'altres de forma gratuïta. La nova xarxa, però, seria accessible a tot arreu i permetria, connectar-se a un gran ample de banda amb preus molt accessibles. Una ciutat sense fils, on els seus ciutadans guanyen oportunitats per pensar i reflexionar, amb una porta més oberta a les noves tecnologies, i esdevenen, sense fils, més difícils de manipular pel titellaire de torn.