Barcelona com a 'marca'

Missioners catalans van tenir un paper important en els primers anys de l''ocupació' europea del territori que ben aviat s'havia de conèxier com a Califòrnia. A la molt recomanable missió de Santa Barbara trobem cognoms com Serra o Ripoll, en els petits textos que acompanyen la visita. Uns segles després, altres catalans van contribuir al naixement i consolidació d'un altre territori, aquest menys plausible, i només visible través de les misterioses arts d'un cinematògraf. El músic Xavier Cugat o el director de fotografia Néstor Almendros van ser -i són, en certa manera- noms importants a Hollywood, on dormim aquests dies. A més, a Califòrnia, ens diuen, hi ha una creixent i ben dinàmica comunitat catalana, relacionada amb l'auge de la producció vinícola. Però tot això queda a l'ombra de la rotunda projecció que la nostra capital, Barcelona, guanya; al marge del futbol, naturalment; cada dia que passa. Ho hem vist remenant en els apartats de viatges de desenes de llibreries -hi ha moltíssimes guies dedicades a la capital de Catalunya-, però també ho hem pogut observar tot fixant-nos en la manera com una marca com Custo té cura de recordar la procedència 'made in Barcelona' dels seus productes. Les samarretes Custo, com les Camper, i alguns objectes amb dibuixos -aquí també!!!- de Jordi Labanda, es poden comprar en les botigues més 'hipsters' de les capitals nordamericanes. Sigui com sigui, el que ens sobta de veritat és trobar, a la selecta Thrift Promenade de Santa Monica, l'anunci de la propera inauguració d'una botiga Mango. Barcelona destaca en el logotip de la marca, i figura en lletres ben grans en tota la tanca publicitària. Barcelona ven, Barcelona està de moda... i tot això deu ser bo, si la bossa sona. Amb una ciutat -la nostra- col·lapsada de turistes i amb una preocupant tendència a una empobrida 'tematització', potser caldria que ens hi pensessim una mica, més enllà del cofoisme. Està clar que això, no obstant, és tota una altra història.