Un enorme llegat

Se'm fa difícil no pensar en la sòrdida realitat que Billy Wilder va mostrar-nos amb Sunset Boulevard (aquell William Holden explicant la pel·lícula, ja mort, capbussat en una piscina) mentre passegem per aquest Hollywood Boulevard, on ens topem un cop i un altre amb una munió de turistes com nosaltres, distrets i emocionats a la vegada, mentre busquen --busquem-- els noms coneguts entre els centenars d'estrelles plantades en aquest fèrtil passeig. Progressivament, anem distingint un regust agredolç a les nostres goles. No és només l'aire patèticament crepuscular retratat pel genial director, que, d'alguna manera, ja ens esperavem, és una mena de sensació de traïció, de somni venut, de falsedat desvergonyida, que ens fa pensar en las Vegas. Al cap d'una estona, però, i després de veure --i trepitjar-- els noms de Ernst Lubitsch, Charles Chaplin, Elia Kazan, Louis Amstrong, Howard Hawks, Tom Petty, Orson Welles, Aretha Franklin, Ella Fitzerald, Elvis Prestley, Susan Sarandon o Katherine Hepburn --entre molts, molts altres-- comprenem el sentit d'aquest passeig de les estrelles. Recordar-nos la rotunda i incomparable aportació del país que ens acull a la cultura del segle XX. L'endemà ens acostem a les enormes cues de vehicles per entrar a aquest parc d'atraccions maldissimulat que és Universal Studios. En fugim amb la cua entre cames per la Buddy Holly Drive, en honor al gran rocker. De sobte, m'encalça una càlida satisfacció (una autopista dedicada a Buddy Holly!!!). Llarga vida a la fàbrica de somnis!