Mèxic DF: primeres impressions

Dilluns 4 de setembre aterràvem a Mèxic DF. Una arribada fàcil gràcies al Ferran (tianenc) i el César (mexicà) que ens vénen a buscar a l'aeroport i ens eviten el xoc inicial d'entrar sols a aquesta ciutat immensa, frenètica i inacabable de vint milions d'habitants. Ens estem a casa del Ferran i la Lídia, a tocar de la plaça del Zócalo. Tot just comencem a tastar els sabors del nou país i d'una nova realitat, després d'un mes i mig d'orde, organització i primer món --tanmateix, amb sonores excepcions, com veiem aquests dies amb el desastre del Katrina--. Passejar-nos pel carrer, agafar el metro, l'autobús o els pesero és una aventura plena d'incerteses, però també de noves descobertes. És ben clar que els mexicans fan la vida al carrer: mercats de roba i menjar, paradetes de tacos, tortillas i begudes mil per tot arreu i al metro un anar i venir de venedors ambulants amb CD, moneders, llibres, carpetes... Avui fins i tot hem topat amb uns sofisticats venedors de DVD pirates que et deixen veure algunes de les millors escenes i la banda sonora, armats amb un projector de DVD portàtil a la vista de tothom.