Aquí, ara

Des de San Cristóbal de las Casas ens decidim a visitar una de les comunitats zapatistas de Chiapas, fora del control del govern mexicà. Arribem al centre administratiu d'una de les comunitats -el que es coneix com Caracol. Estem, però, força lluny de La Garrucha, on fa pocs dies s'ha aprovat la Sexta Declaracion Lacandona" i l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) ha anunciat la "Otra campaña", una mena de gira zapatista que recorrerà el país a partir de gener de 2006 en paral.lel a la campanya política per a les eleccions a Mèxic. Podem xerrar amb la "junta del buen gobierno", primer, i la comissió política, després... tots amb els preceptius passamuntanyes, que, no amaguen uns ulls amables i hospitalaris, plens de dignitat. Molt lluny de la dialèctica del ja convertit en icona internacional Subcomandante Marcos, ens expliquen el perquè de la lluita, la història de l'aixecament armat del 1994, el record i el present de la repressió militar i l'amenaça paramilitar, que, ens subratllen, no podem menystenir. També ens parlen del funcionament de les comunitats: les escoles, les clíniques, les cooperatives de dones... Ens hi hem passat tot un mati. Sortim amb una sensació estranya d'irrealitat, però també amb un sentiment d'admiració i esperança. La causa zapatista ha donat veu als que no l'havien tingut mai, això ho sabíem, però avui ho hem pogut veure de primera mà: somriures tímids i paraules tranquiles amb accents de llengues impossibles que ens parlen de lluita per la justícia, la dignitat, la igualtat. I que sobretot ens recorden la importància del dret a decidir. Un dret que, segur que amb contradiccions, es practica a les comunitats zapatistes. Avui ens han parlat del present i també del futur. Els joves que acaben els seus estudis secundaris a les comunitats s'hi queden per ensenyar als que estan aprenent. A l'horitzó, encara molt lluny, la "preparatoria", la universitat també a les comunitats. La irrealitat es converteix en alguna cosa més palpable poques hores després. A l'alberg coneixem a la Míriam, una esbojarrada estudiant mexicana de ciències polítiques de la UNAM de 19 anys que ha viscut de prop les discussions a La Garrucha com a membre d'una organització d'estudiants. Ella ens parla amb passió de la lluita zapatista i d'altres lluites indígenes que han decidit estar-ne al marge i de totes les lluites que conflueixen en les assemblees amb organitzacions i causes de tot el país, de tot el món. Ella també és el futur. Aquí, ara.

[Més informació, en aquest post publicat a Vilabep de Viatge]