Tot just es comença a fer de dia

El minibús passa rabent per petits llogarets, que fa estona que semblen haver despertat. Les dones, trastegen peroles amb arròs o blat de moro aguantades amb elegant equilibri damunt els seus caps; i els homes feinegen, distrets, amb el 'machete' a la mà. Gallines, cavalls i alguns porcs sembla que vigilin la carretera, disposats desordenadament en els marges. Gossos sense amo mostren les costelles i s'allunyen del sòl humit tot estirant-se amb imprudència damunt l'asfalt. L'omnipresent selva, amb el seu verd misteriós i humit, és revela com a abrumador escenari. El vermell d'algun anunci de coca-cola és l'accent de color, gens sorprenent, d'altra banda. L'últim poble que passem és particularment petit, però té tres esglesietes, dues de les quals, evangelistes. El petit poble, que ja és història als nostres ulls lleganyosos de turistes, es diu 'El Porvenir'.