Guatemala, carretera sense asfaltar

Arribem a Guatemala, cap al migdia. Hem sortit de Chetumal, la inòspita ciutat mexicana situada a la frontera amb Belize. Eren pocs minuts després de les cinc del matí. La idea és fer nit a Flores, a menys d’una hora del Parc de Tikal, on hi ha les fabuloses restes de la ciutat maia, perduda enmig de la jungla. L’autobús ens deixa a just abans del pas fronterer, que hem de passar a peu, enmig d'una certa confusió. Ens 'assalten' desenes de persones amb grans feixos de bitllets a les mans: ens ofereixen canvi i un rigor dubtós. El tipus de canvi varia constantment, i, sincerament, no ens en sortim a l'hora de trobar una estafeta oficial. Passats els preceptius controls de passaport, i després d'haver pagat la taxa de sortida de Belize i d'entrada a Guatemala, tornem a pujar a l'autobús. L'atrotinat vehicle empren la marxa, i ben aviat ens sembla que esbufega. La raó? La carretera està sense asfaltar. I a batzegades continuem així durant una hora llarga. La carretera subratlla amb insolència l'enemistat dels dos països. Guatemala i Belize mantenen amb cura velles disputes sempre oportunament utilitzades pels respectius governs... per amagar altres problemes més seriosos!