Etnocentrisme indomable

A El Calafate, un petit poble que es presenta amb el discutible honor de ser el més car de l’Argentina, i que és el centre d’operacions més convenient per apropar-se al glaciar Perito Moreno, fem nit en una petita hosteria, la Mariana. És diumenge al vespre i la mestressa ha convidat a sopar dues joves que, aventurem, podríen ser les seves netes. Mentre mengen, miren enriolades un concurs d’aquests de cultura general, de la mena del 15x15, per entendre’ns. El presentador, en aquesta ocasió, posa a prova un grup de joves amb preguntes que, les nostres companyes de menjador responen, quasi sempre amb encert. En quina ciutat hi ha el Partenó?, repta el conductor. La concursant de la televisió respon amb letal rapidesa: Mèxic. Se’ns escapa una rialla. Com és possible? Tot i que, ben mirat, no són les restes de Teotihuacan un dels singulars ‘partenons’ del continent on ens trobem? La resposta és del tot incorrecta, està clar, però d’alguna manera apunta una pista de claror, que revela el nostre –potser indomable- ‘etnocentrisme’.