Petjades reconeixibles... i reconegudes

Per primera vegada en més de tres mesos de viatge, ens entreguen un fulletó en català. És aquí, al nord de l'Argentina, a Tilcara, un poblet amb forta empremta indígena encara, situat a 200 quilòmetres de Salta, la vital ciutat on ens hostatgem durant tres dies. El responsable del fulletó és un jove que ven artesania i reivindica els materials i processos tradicionals d'alguns dels pobles de tradició quetxua. Ens explica que va ser un turista català qui el va ajudar a traduir la informació. La iniciativa denota justificat interès comercial, que reconeixem. També ens reconforta el que hi ha darrera: respecte real pel que som, pel que reivindiquem, que en el fons -ell així ho entén, també- té molts punts en comú amb el que defensen aquí algunes comunitats indígenes. Ens emociona i ens preguntem perquè no ens ho hem trobat abans.

] Aquest bloc resumeix el viatge pel continent americà que vam començar un 20 de juliol a Chicago i que, 4 mesos i una setmana després, ens va deixar a Buenos Aires, Argentina. Entremig --i, naturalment, deixant-nos alguna coseta--, Wisconsin, Indiana, Nevada, Arizona, Califòrnia; Mèxic DF, Oaxaca, Chiapas, Yucatán; Tikal i Antigua a Guatemala; el volcà Arenal i el Carib a Costa Rica; Bocas del Toro a Panamà; i Iguazú, Salta, Mendoza, Bariloche, Puerto Madryn, El Calafate i, per últim, i suposem que ben simbòlicament, Ushuaia, la ciutat més austral del món, a tocar de l'Antàrtida, a Argentina.


1 Comments:
... a mi també em va sorprendre trobar aquest senyor a la plaça de Tilcara (era aquest oi el poble?) que en dir "español?" i a la resposta "de Barcelona" s'acostava amb el fulletó en català.
Que vagi bé el viatge!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home