Un nou continent

A Buenos Aires retrobem els cafès que, segons Steiner, defineixen la nostra Europa, cafès on escriure, xerrar una tarda sencera, o distreure's amb les gotes de la pluja. Una tassa de porcel·lana: hi fumeja el preciós líquid, ben acompanyat per les delicades bombolles d'una aigua amb gas, ben fresca, servida amb elegància en un gotet, petit, petit. Els cafès són plens de paraules, aquí, i els cambrers, ben peixats, llueixen uns cabells blancs, que ens semblen, tot de sobte, pacients i savis. És un paisatge que enyoràvem. Argentina és un troç d'Europa? Així ens ho sembla, en aquestes parets folrades de fusta. Però aquest és un nou continent, un nou país. Potser cal sortir de Buenos Aires, per entendre Argentina.