Els paradisos de Bocas

Ja ho vam trobar a Cauhita i la sensació es confirma un cop creuem la frontera i ens plantem a Bocas del Toro, Panamà: les platges paradisiaques en illes quasi despoblades encara es poden trobar aquí. Ens allotgem en la illa principal de l’arxipèlag, Isla Colón, i anem descobrint els seus racons acompanyats d’uns guies que al marge dels tours oficials ens ofereixen recorreguts un pèl accidentats i rudimentaris, però decididament molt més interessants. Primer, en Mickey, un negre amb rastes de pares jamaicans i nicaragüenc. No diríem que té més de 27 o 28 anys. Descobrim que en té 40, dos fills i un net de mesos. Viu sol, treballa per una empresa bananera –aquesta és la feina oficial, a part dels tours i alguns transports estranys de mercaderies que venen de Colòmbia- diu que no es tornarà a casar, i que Bocas és el paradís. Veiem dofins, granotes vermelles i comencem a conèixer el cristalí fons submarí i les profunditats una mica més fosques de la vida aparentment diàfana i tranquila de l’arxipèlag. El dia següent, també per casualitat, el nostre guia és l’Ecom, acompanyat dels deus dos fills petits. És diumenge i els nens no van a escola. Diuen que Ecom és un dels representants de les comunitats indígenes de la zona. Una persona encantadora que ens porta fins a Cayo Zapatilla on a més dels magnífics fons de corall i peixos de mil colors, també ens topem amb un exemplar important de peix gat. Ecom, però, també s’apunta al negoci del real state. No només a Costa Rica, també aquí a Panamà, el negoci de la venda de parcel.les davant del mar --sobretot a ciutadans nordamericans, buscant un improbable paradís artificial-- és ben visible: oficines immobiliàries, suplements especials als diaris.... El suposat representant dels indígenes acaba de vendre un terreny a una família nordamericana per 35.000 dolars. Ell els ajudarà a construir la casa i se’n farà càrrec mentre no hi siguin. Nosaltres, ens ho mirem un pèl esglaiats. Després, pensem: és qüestió de supervivència. Trobem a faltar, aquí i a Costa Rica, una política clara per protegir el país, que té bona part dels negocis turístics ja en mans d’estrangers. Si no és així, d’aquí a pocs anys, potser ens hi trobem un altre Cancun.