Carnentina

Hi ha un viatge que es fa amb l'estomac. Està clar: són les emocions davant d'un paisatge, un edifici, un quadre... coses que a vegades ens fan pessigolles a la panxa, o ens posen la pell de gallina. Però també hi ha aquesta mena de vertígen voluptuós que ens repta; aquí a Argentina, on els 'asado' són una forma cultural de primer ordre i la influència culinària italiana és un llegat miraculós; davant d'un bon 'bifé de chorizo' a la brasa o una pizza de rúcula i pernil... com la de la foto, degustada a l'Almacen del Sur. Hi ha un viatge que es fa amb l'estòmac, si.

] Aquest bloc resumeix el viatge pel continent americà que vam començar un 20 de juliol a Chicago i que, 4 mesos i una setmana després, ens va deixar a Buenos Aires, Argentina. Entremig --i, naturalment, deixant-nos alguna coseta--, Wisconsin, Indiana, Nevada, Arizona, Califòrnia; Mèxic DF, Oaxaca, Chiapas, Yucatán; Tikal i Antigua a Guatemala; el volcà Arenal i el Carib a Costa Rica; Bocas del Toro a Panamà; i Iguazú, Salta, Mendoza, Bariloche, Puerto Madryn, El Calafate i, per últim, i suposem que ben simbòlicament, Ushuaia, la ciutat més austral del món, a tocar de l'Antàrtida, a Argentina.


0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home