dilluns, de novembre 21, 2005

A la fi del món


Milers de quilòmetres pràcticament deserts. L'horitzó és verd, groc i a vegades d'un blau d'aigües glacials. Platges infinites on reposen pingüins, lleons i elefants marins i on, aquests dies, encara es deixen veure les magestuoses i curioses balenes australs. El ripio. El vent. Els icebergs i els glaciars. El fred. La fi del món és una barreja de pau i melanconia. Una pau que pot ser violenta. A vegades, la Patagònia fa por, aquí pots creure que la natura ho venç pràcticament tot, i s'enganxa ben endins. Avui hem arribat a Ushuaia.

1 Comments:

At dimecres, de novembre 23, 2005, Blogger Jordi Ventura Padró said...

Això significa que s'acosta la fi del blog? No, si us plau!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home