Temps viatger

Armats amb guies de viatge i amb l’orella ben parada a qualsevol consell, ja que, al capdavall, hem acabat convençuts que la millor guia és, de fet, fer cas d’un bon consell, hem anat dissenyant el recorregut de la nostra aventura. Des del principi, vam assumir el risc –relatiu,és clar-- d’equivocar-nos. Corríem el perill –més relatiu, encara-- de deixar-nos perdre alguna cosa en invertir una mica més temps del que alguns estarien disposats en desplaçaments, trucades o en recórrer alguns albergs. El cas és que no ens agrada dependre d’una agenda apretada. Valorem el “luxe” de badar en un autobús ple de gent del lloc; fruim en parar l’orella en un bar amb olor de cafè a l’hora d’exmorzar; i ens mig emocionem en caminar per la sorra d’una platja quan cau el sol. A vegades ens venen ganes de deixar passar una estació de metro tot enfrascats en un bon llibre. Només a l’Argentina hem sentit de prop l’estrés del viatger, on en un mes hem fet més quilòmetres que els que vam fer en tres i una setmana, als Estats Units, Mèxic, Guatemala, Costa Rica i Panamà. Però estem segurs que tornarem, encara que només sigui per passar una tarda sencera intuint balenes en una platja de la Patagònia. Tot viatge acaba amb assignatures pendents. I això és bona senyal.