Via Madrid

Ahir diumenge acabàvem la nostra estada a Buenos Aires en pantalons curts i sandàlies, tot menjant un deliciós gelat de xocolata i coco, a l’altura del millor de Can Soler. Feia una calor espantosa i tot San Telmo, el barri on ens hem hostatjat, semblava que era al carrer, mirant de ‘caçar’ una mica d’aire fresc. I a Catalunya, ens diuen, fa un fred que pela. Suposo que ens en penedirem, però tenim ganes d’abrigar-nos. I això és com dir, d’alguna manera, que, és clar, també tenim ganes de tornar! Començàvem el viatge ‘via Chicago’, mig homenatjant un gran tema de Wilco; i l’acabem, demà dimarts, ‘via Madrid’, una expressió que tot de sobte ens sembla que té títol d’editorial d’El Punt. Aquesta escala a la capital d’Espanya no és, necessàriament un mal auguri, tot i que si que és el trist recordatori que l’aeroport de Barcelona –i per tant el nostre país-- no té sempre la importància que es mereix.